Solsona posa en marxa la consulta ciutadana per posar noms de dona als nous carrers de la Cabana del Silo

La població pot votar telemàtica o presencialment entre el 3 i el 16 de juny

La regidoria de Participació de Solsona enceta el juny amb la consulta dedicada a anomenar amb noms femenins tres nous carrers de la ciutat, anunciada el març passat. Es tracta dels vials que s’urbanitzen al sector en desenvolupament de la Cabana del Silo, situat a la zona est del municipi. El procés s’inicia aquest dijous, dia 3, i es prolongarà fins al proper dia 16.

La ciutadania a partir de 16 anys pot prendre part en la consulta mitjançant un canal telemàtic o per la via presencial. Pel que fa a la modalitat virtual, la votació es pot realitzar a través d’un formulari en línia allotjat al web municipal. Per al vot presencial cal adreçar-se a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) del consistori, omplir la butlleta corresponent i dipositar-la a l’urna habilitada per a l’ocasió. En ambdós casos, es requereix la identificació amb el DNI o NIE.

Nou referents de la història local i de rellevància nacional

La població pot escollir tres noms d’entre nou propostes, entre les quals es distingeixen dues figures històriques femenines de Solsona i set dones destacades de la cultura catalana, si bé també hi ha l’opció de fer noves propostes. Es pot consultar una breu biografia de cadascuna d’elles aquí.

En termes locals, les denominacions proposades són Agnès de Torroja i María Álvarez de Haro, ambdues de l’edat mitjana. Associades a la noblesa, van liderar en diferents moments el senyoriu de Solsona. Álvarez de Haro fins i tot va implantar la municipalitat a la ciutat.

D’entre les opcions contemporànies, hi ha el nom d’una dona viva. És el de Montserrat Ubach, oriünda de Manresa i però vinculada a la geografia comarcal. Periodista de professió i espeleòloga per afició, Ubach va explorar per primera vegada el que va ser durant 15 anys l’avenc més profund de Catalunya, i durant dues dècades, el més fondo del món en terreny de conglomerat. Aquesta cavitat se situa a Canalda, i l’any 1963 va ser batejada amb el seu nom. Es considera una opció adient per a un vial que se situarà al costat d’un sector urbanístic on tots els carrers tenen nom de muntanyes o colls.

Els noms restants corresponen a referents eminents de la literatura i l’ensenyament catalans. Es tracta de les autores Maria Aurèlia Capmany, Teresa Pàmies, Montserrat Roig, Mercè Rodoreda, Carme Karr i la pedagoga Rosa Sensat, totes elles estretament lligades a la causa feminista i esdevingudes grans veus contràries a la societat patriarcal.

Això no obstant, el formulari de votació disposa d’un espai dedicat a una proposta lliure. Així, tothom qui vulgui pot considerar altres noms que no es recullin en aquesta llista.

Propostes descartades

Conscient de l’existència d’altres figures locals femenines rellevants al municipi, la regidoria de Participació n’ha descartat algunes per la seva vinculació a equipaments o indrets específics i més oportuns que l’àmbit de la Cabana del Silo. En aquest sentit, alguns dels noms prèviament valorats són els de Sofia Beecher, promotora de l’edificació de l’Hospital de Solsona d’atenció a col·lectius vulnerables un cop vídua d’Antoni Guitart (damunt la taula hi ha l’opció de modificar el nom de la plaça de l’hospital per incorporar-hi també aquesta denominació); Dolors Fàbrega, «la Caputxina», negociant dedicada a la construcció d’habitatges per a la comunitat andalusa nouvinguda; o la dama solsonina Francesca de Llobera, impulsora de la construcció de l’actual edifici del Consell Comarcal, que anteriorment havia albergat un hospital i una universitat, entre d’altres.

La voluntat de l’Ajuntament de Solsona és valorar el resultat d’aquesta consulta durant les dues darreres setmanes de juny i dur una proposta de noms per denominar els nous vials que s’urbanitzen a Solsona en el Ple ordinari de final de juliol per al vistiplau municipal.

En relació a aquesta qüestió, la setmana passada el plenari va retirar de l’ordre del dia una moció del Grup de Gèneres del Solsonès que demanava la revisió de tot el nomenclàtor de la ciutat en clau de feminisme i de memòria històrica. Tots els grups municipals van palesar el seu suport a «l’esperit» de la moció, però van preferir consensuar-ne amb més temps el redactat amb la pròpia entitat.